El tio Paco Guilabert i l’arbre dels Sepulcre

tiopacoguilabert

El recorde sovint sentat a la seua porxada, doblat sobre la taula, el cap junt a la ràdio, escoltant les notícies (‘el parte’, que deia ell) o llegint les revistes de crònica política; veient la televisió a la seua cuineta, amb els auriculars que li vam allargar perquè l’arribaren al balancí i compensaren la seua sordesa. Les úniques finestres al món, a banda de les escapades a fer-se la seua compra, apanyant-se de les anades d’uns i de les vingudes d’altres, per arribar-se al poble, a Elx. Perquè de bon grat l’aguessem portat qualsevol dels fills o nets el que necessitara, però ell no ho volia així, no volia donar feina; ni dependre de ningú. Volia valdre’s per ell mateix, fins a les darreres conseqüències.

Francisco Guilabert Sepulcre, el tio Paco Guilabert, fou sobretot un home bo, un home al que molta gent demanava consell perquè sabia de les coses importants.

El tio Paco Guilabert era el menor de sis germans (cuatre xiques i dos xics), en una època de misèries de postguerra que va llançar a perdre les possibilitats d’una ment privilegiada, com tantes altres en les mateixes circumstàncies, i el va dedicar al treball d’obrer. En aquells temps negres d’abusos i crueltats, la injustícia va matar una part important de l’ànima d’un home just i íntegre; el càncer s’emportà quaranta anys després la seua dona i amb ella lo poc que li quedava d’alegria. Però mai li va faltar un somriure per als seus fills i nets, i per als besnéts que va conèixer. Fins que la malaltia i la debilitat li donà força per anar-se’n.

Durant els seus 89 anys de vida va ser un gran observador, un autodidacta, admirador del seu germà major, Carlos, que escrivia en aquell periòdic satíric de l’època, ‘El Tio Cuc’, del que ens contava cançonetes i xascarrillos. Coneixia be Matola, la seua partida, de la que tantes coses ens va contar; els límits, les tradicions, les històries certes o fabuloses de Jaume el de la Serra i els amagatalls que tenia a la pròpia casa de la seua infantesa… I entre altres, la història d’una família de la que ell formava part, els Sepulcre.

L’arbre genealògic dels Sepulcre va ser un d’eixos projectes d’adolescent, sentat amb el seu iaio, fent memòria l’un, maravellat l’altre de la capacitat de recordar noms i persones. Un projecte que ha dormit un quart de segle i que ara desperta amb la única intenció de recuperar arrels, de recordar iaios i més iaios, de buscar-los i trobar en ells el coneixement, i la reflexió, i la pau que sembla que hem perdut en esta època de preses, negocis i agressivitat.

Conèixer el nostre poble és conèixer la nostra gent.

Amb un especial record al meu iaio, el tio Paco Guilabert.

Pere Soriano i Guilabert

Aquest treball es un projecte obert. Si coneixes dades sobre les persones que figuren amb interrogant, envia un correu a matola@matola.es, incloent el nº de referència d’aquell a qui et refereixes. Gràcies per la teua col•laboració.

Visualitzar l’arbre genealògic de la família Sepulcre.

1 comentario en «El tio Paco Guilabert i l’arbre dels Sepulcre»

  1. Hola, me gustaría tener el árbol más actualizado, el tío Paco pregunto mucho a mi madre y mis tíos pero los datos no están, me podéis pasar la información, para saber si puedo aportar algo y si tenéis más datos del inicio de la familia Sepulcre y su origen antes de llegar a Matola.
    Espero vuestras noticias.
    Muchas gracias.
    Un Saludo

    Responder

Deja un comentario