Festes de Matola: 38 anys de festes

L’època de la transició va canviar, com tantes altres coses, la festa de Matola. Encara que ja era una tradició vella, 1980 va ser el punt de partida d’una festa nova…

Tot i la mala fama del número 13, aquestes foren les persones que formaren per primera vegada la Comissió de Festes de Matola, a primers de 1979. Només una d’elles, José Dimas Lozano, segueix en actiu, incombustible, com sabem que és aquells que el coneixem bé. La resta ha anat deixant pas a nous membres, tots ells hereus de l’esperit que va forjar-se en aquell primer moment: treballar, treballar i treballar per una festa que ha de ser referent i que ha de millorar any rere any.

Al cap d’aquells homes i xavals – perquè les dones tardaren encara uns anys en prendre el protagonisme que ara tenen, encara que ja s’encarregaven de moltes coses – s’encontrava Pepe Soriano, un idealista que creia (i encara creu) que tot allò que una persona és capaç d’imaginar, pot aconseguir-se. En algo més d’una dècada que ell va presidir la Comissió, la festa va passar de ser poc més que la processó del diumenge, a ser un event espectacular amb característiques que ningú haguera pogut imatginar: Fira gratuita per a xiquets i majors, la Xaranga, el Cross Popular, grans bandes musicals per a la verbena del dissabte, els espectaculars castells de focs, el sorteig del cotxe (quan un cotxe no era una cosa qualsevol) en viu i en directe, la Gala de la setmana anterior, la compra dels terrenys i l’ampliació del recinte fester…

Tots els que estaven en aquella comissió posaren lo millor de cadascun, com encara hui ho fan, per a fer que la Festa de Matola fora molt gran.

Infinites gràcies a tots aquells que posaren el seu entusiasme en crear un model de festa participatiu i valent; i a tots aquells que ara segueixen mantenint-lo. 

Gràcies als que han fet i fan la Festa de Matola.

Reproduim aquí, per al record, el primer programa de festes, disenyat i realitzat per Pere Soriano. El fet que cada plana fora dibuixada a ma (alguns dels dibuixos encara s’han usat fins fa pocs anys) pot ilustrar l’esperit creatiu que imperava.

Deja un comentario