EL TIO CUC

tio_cuc

Un día en casa de mis padres buscando unas cosas encontré unas hojas de periódico amarillentas, estaban en el fondo de un cajón. Cual fue mi sorpresa que al desplegarlo me encontré con un periódico satírico en valenciano con fecha del 30 de diciembre de 1933, titulado «EL TIO CUC» DIPUTAT A CORTS PER EL REBOLLEDO. DEFENSOR DE LA CHUSMA Y DE LA CHENT DE TRO. A continuación transcribo un artículo de este periódico…


 

EL TIO CUC I EL CUQUET EN EL GLOBO:

– ¡Cuquet!… ¡Cuquet!…

– ¿Qué mana, tio?

– Donat presa i enllestix el globo, que huí tenim molta faena.

– Ya pot muntar al panerot.  – ¿Tens preparat l´antiojo de llarga vista?

– Si, señor.

– Hala, ya pots afluixar les amarres.

– ¿Qué passa, tio?

– Posa atenció …

¿Sents remor?

– ¡Folo!… ¡Pareix que les bagases del llavador se barallen!

– ¡Ma qu´eres ruquerol! ¿Qué no sents que les veus no son de dones?

– Si, les veus son d´homens pero semblen dónes.

– Adresa la ullera paca el galliner nacional

– No haurá ningú, tio. ¿No veu que estem en dies de Nadal? Estarán atracan-se de torró.

– Fes cas de tun tio i tira la ullera al galliner.

– Ya el tinc enfilat.

– ¿Qué veus?

– Que hi han en el galliner molts pollastres i tots alsen el gall.

– ¿I canten clar?

– Un diu, ¡criminal!… atre diu, ¡canalla!…

– ¡Caram! Eixos pollastres son silvestres.

– Calle, tio, que sembla que no van a quedar ni les plomes. Els corps son els que més cacarechen I s´envestixen a  picarlos als de la cresta.

– Mal galliner s´armat. Será presís que vinga un domaor que domestique a eixos animals silvestres.

– Si, tio; i qu´es fasa un netechó en espirit de sal, perque es corcons s´han apoderat del galliner i tot ho volen rosegar.

– ¡Bona l´ham feta! Después que mos ha costat tant de treball llevarmos de damunt a tota la corconeria, ara venen a clavarse en el mateix galliner.

– Escolte tio, ¿Estos corcons son els mateixos que deixaren rosegá a tota España?

– Els mateixos, Cuquet.

– Pos si que tenen barra.

– Barra i quixals; perque ells no volen parar de rosegar.

– Sap lo que li dic, tio; que els corcons, es córps i els pollastres tots son animalets famolencs que van darrere del forment.

– No sigues parlador, Cuquet.

– La raó me fá parlar, tio. Tinc els ulls socarrats de lo que estic mirant en l´antiojo.

– ¿Qu´estas mirant?

– El torró i els caramélos que repartix el Govern.

– Deixa que suplen els pobrests, prou treball tenen que se sacrifiquen per la patria.

– Per la patria no, tio; se sacrifiquen per la pancha. I si la cosa no s´arregla d´atra manera, yo me pense que no van a deixar ni les pedres.

– Tu calla, que ya vorás cuan vinga la Republica com la corbella entrará en funcions i segará tota la mala herba.

– Si la seguem tornara a rebrotar, tio; lo millor será que la arranquen de rail i després que li peguen foc i aventen la sendra.

– Xe, Cuquet, tens mes males intencions que un corp.

– Tio, si no se fá Aixa, ya vorá com el dia manco pensat tenim en taula el segón tomo del Primo de la Rivera y la U. P.

– Xe, no parles barbaritats, xiquet. ¿Tú creus que aixó pot ser?

– ¿Si pot ser? No puc dirli més que ya están tocant a la porta i amenasant tirarla en terra si no els obrin.

– ¿A quía n de obrir, a ells o a la porta?

– Ells volen que els obriguen la porta, pero yo els obriria a ells en canal.

– ¿Veus alguna cosa mes?

– No, tio; tot se veu negre i pareix que per la olor que fá, la cosa s´empupudenca.

– Entonces peguem bolta i tornemos a casa.

– Ben pensat, tio; anem a esperar el añ nou i a demanarli per favor que no siga tan mamandungo com el seu germanet que mos ha deixat acorats.

Deja un comentario